L’Alternativa TV s’emet en directe, des de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a través dels serveis de ‘UAB Campus Media’ i compta amb l’impuls de la ‘Fundació Periodisme Plural’, l’associació ‘Solidaritat i Comunicació-SICOM’, i les publicacions ‘Alternativas Económicas’ i ‘Mongolia’. El presentador és el periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Frederic Pahisa.

“Internet Paradis Perdut”

Els avenços proporcionats per la revolució digital amb la interconnexió planetària a través d’Internet -que es presentava com a una incontestable eina emancipadora- conformen, a hores d’ara, una jungla incerta de macro-interessos corporatius, ciberatacs que modifiquen l’equilibri geopolític, fomenten el consum compulsiu i generen postveritats  que aniquilen el periodisme rigorós.

Internet s’ha convertit en una eina farcida de llums i ombres, que alguns analistes consideren que serveix més com a eina de control de la ciutadania que com a mitjà democratitzador de la comunicació.

En parlem a la nova edició del programa ‘L’AlternativaTV’, aquest divendres 12 de maig, de 12:30 a 13:30 hores

Ho fem amb:

. SANDRA ALVARO.

Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de la cultura digital

. LOURDES MUÑOZ.

Enginyera tècnica en Informàtica i presidenta de ‘Barcelona Open Data’

. JAVIER DÍAZ NOCI.

Professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i expert en Periodisme i Internet

Link del programa

Algunes reflexions personals sobre el debat:

La societat informacional es produeix a partir de la difusió d’internet. Una tecnologia que ha evolucionat i s’ha expandit a un ritme mai vist avanç i que s’ha infiltrat en la nostra societat i cultura. Internet ha demostrat un gran poder transformador que s’ha notat en el nostre sistema econòmic, en la administració de l’espai public i en el nostre temps d’esbarjo. A mesura que s’incrementa la connectivitat, es multipliquen els serveis als nostres telèfons mòbils i apareixen cada cop més dispositius connectats – internet de les coses inclou objectes tan quotidians com les nostres targetes de crèdit-, Internet i els algoritmes que l’administren penetren la estructura critica de la societat. Manel Castells a demes de sistematitzar el poder transformador d’aquest mitja el va qualificar com espai per l’auto-comunicació de masses. La web democratitza la informació i apodera els ciutadans. A les xarxes socials no estem sols, aquest sistema afavoreix el retrobament entre persones amb els mateixos interessos i les mateixes reclamacions afavorint l’acció col·lectiva. D’aquesta manera internet va jugar un paper important en la primavera Àrab al 2011, així com en el moviment dels Indignats a Espanya i el posterior Ocupa Wall Street, i més recentment en la Marxa de les Dones. Ara bé, fets recents com la difusió de noticies falses durant les eleccions americanes juntament amb altres usos abusius de la xarxa com la multiplicació de bots que promouen campanyes enganyoses, els ciber-atacs atribuïts al govern rus durant les eleccions franceses o el filtratge a la xarxa de les eines que la agencia d’intel·ligència americana utilitza per espiar als usuaris, ens han dut a considerar l’influencia que te aquest mitja no només sobre les nostres vides sinó en la geopolítica internacional, al mateix temps que ha plantejat si la obertura del mitjà s’ha tornat en contra dels cibernautes.

El debat ha plantejat com ha canviat la manera en que ens informem actualment, quin es el paper dels mitjans de premsa tradicionals respecte aquest mitjà i com en podem mantenir la bona salut i el funcionament democràtic.

La web i més específicament les xarxes socials han desplaçat els mitjans tradicionals com a font d’informació privilegiada. Posant-ne un exemple: El 21 de desembre es va celebrar La Marxa de les Dones, un seguit de manifestacions simultànies a diferents ciutats dels EUA en protesta per la misogínia i comentaris masclistes del que aleshores estava essent investiu president d’aquest país. Avui en dia no necessitem esperar a llegir-ne una interpretació en un diari, que probablement serà esbiaixada – segons informes recents els mitjans informatius catalans son lluny de la paritat – , probablement contindrà incorreccions – no existeixen acords entre agencies de noticies catalanes i agencies de comprovació de fets, ni cap compromís explicit amb aquests procediments- i ben segur parcial. Quan en canvi aquest fet passa a formar part del nostre entorn immediat gracies a les publicacions dels nostres contactes, que ens mostren en streaming com marxen pel carrer acompanyades de milers de dones, però que prèviament ens han ensenyat fotografies de com teixien barrets roses en diferents associacions cíviques i han comentat els fets indignants que han portat a emprendre aquestes accions. Tot això forma una narració col·lectiva en que participen múltiples actors, els protagonistes directament implicats, però també molta altre gent que mostra el seu suport i ha on els mitjans tradicionals estan representats com una veu més, en els comentaris dels qui decideixen compartir les noticies dins la xarxa. Aquest diàleg plural augmenta la nostra consciencia del entorn i enriqueix el nostre coneixement.

Ara bé, el filtratge algorítmic que s’aplica en aquests mitjans a partir del monitoratge de les nostres preferències, contactes i accions ens segrega en grups ben definits creant bombolles. Aquestes bombolles ens circumscriuen dins unes narratives sense donar-nos accés a punts de vista divergents i creant cambres de ressonància en que la informació es comparteix acríticament al mateix temps en que es destrueix el diàleg social. Aquesta segregació a demes ens inscriu dins de conjunts de característiques definides que poden esser explotades per crear noticies a mida. Noticies falses que es presenten de mode atraient per a ser replicades en vistes a posteriors beneficis, i que en un món tot connectant on es dilueixen les barreres entre el món virtual i el físic poden tenir efectes en la societat.

La solució a aquest problema passa per que els administradors de les xarxes socials reconeguin el seu paper dins de la formació de la comunitat global al mateix temps que desenvolupen eines i processos que permetin la comprovació col·lectiva de la veracitat i valor del que circula a la xarxa. Facebook ha actualitzat la seva política de continguts per començar a incloure eines que permetin als usuaris reportar continguts enganyosos i ofensius, al mateix temps que inclou en el diàleg agencies reconegudes de comprovació de fets. Però encara manquen estratègies que facin l’acció dels algoritmes que decideixen qui som dins la xarxa i a quina informació tenim accés transparents i susceptibles de una intervenció col·lectiva en la conformació i administració d’aquest mitja.

Internet més que regulat ha d’ésser protegit, per a que el us abusiu del que va començar essent un mitja obert e inclusiu no el transformi en un espai on només circula soroll o en un mitja de control distopic.

Per saber-ne més:

“Conviure amb algoritmes intel·ligents”

“Notícies falses. Compartir és curar”

“El poder dels Algoritmes. Com el softwar formata la cultura”

“Big Data i humanitats digitals: de la computació social als reptes de la cultura connectada”