![\"Ciutat](\"https:\/\/enlaciutat.es\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2011\/02\/Sant-Joan-blog-copia1.jpg\" "\\"Ciutat")
<\/a><\/p>\n <\/span><\/h1>\nCiutat habitada<\/span><\/h1>\n <\/span><\/p>\n\u00ab\u00a0Le fait esth\u00e9tique majeur de notre temps r\u00e9side sans doute dans l\u2019entrecroisement des propri\u00e9t\u00e9s respectives de l\u2019espace et du temps, transformant celui-ci en un territoire\u00a0\u00bb <\/em>N.Bourriaud: Radicant, pour une esth\u00e9tique de la globalisation<\/span> (2009)<\/em><\/p>\n\u201cEl paisatge porta a terme una funci\u00f3 social. El medi ambient amb les seves denominacions, familiars per a tots, proporciona material per a records i s\u00edmbols comuns que lliguen el grup i que fan possible la comunicaci\u00f3 entre els seus membres. El paisatge actua com un ampli sistema mnemot\u00e8cnic per a la retenci\u00f3 de la historia i dels ideals col\u00b7lectius\u201d. <\/em>Kevin Lynch: La Imatge<\/span> de la ciutat<\/span> (1960)<\/em><\/p>\n <\/strong><\/p>\n <\/strong><\/p>\n Habitar<\/strong> un espai \u00e9s endinsar-hi les arrels dia a dia convertint-lo en un lloc: espai habitat dotat de sentit, alhora que marc inconscient de la nostra cosmologia.<\/p>\nAquest lloc, entorn viscut, esdev\u00e9 context de les nostres possibilitats, estructurant la nostra experi\u00e8ncia de mode inconscient mitjan\u00e7ant el costum o el que Bourdieu anomena \u201cHabitus<\/em>\u201d.<\/p>\n <\/em><\/p>\nHabitus <\/em>\u00e9s la traducci\u00f3 llatina del terme hexis<\/em> que denomina la transformaci\u00f3 de la pot\u00e8ncia inscrita en l\u2019home en una capacitat concreta de realitzar actes i que al mateix temps explica la interioritzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 extern. Bourdieu utilitza aquest terme per fer refer\u00e8ncia a les estructures socials internalitzades i incorporades a l\u2019agent en forma d\u2019 esquemes de percepci\u00f3, pensament i acci\u00f3, a partir dels quals els individus percebem el m\u00f3n i hi actuem.[1]<\/a><\/p>\nAquest Habitus<\/em>, es pot equiparar al costum<\/em> del que ens parla Proust en el primer llibre de\u00a0 \u201cA la recerca del temps perdut<\/em>\u201d. Costum que guia els nostres passos de mode inconscient al terreny conegut de casa nostra, al mateix temps que estructura la nostra mem\u00f2ria lligant-la a aquests testimonis muts, elements significatius del nostre paisatge.<\/p>\nAquest habitar<\/strong> es produeix prim\u00e0riament en el nostre entorn m\u00e9s immediat: l\u2019entorn \u00edntim de la nostra casa[2]<\/a>, projectat i estructurat des de nosaltres mateixos, els nostres desitjos i necessitats. Entorn que els mitjans de comunicaci\u00f3 amplien i distorsionen amb una sobreabund\u00e0ncia d\u2019informacions externes a l\u2019individu, que es produeixen i ens porten m\u00e9s enll\u00e0 del nostre mitj\u00e0 geogr\u00e0fic. Fent-nos veure externament all\u00f2 que ens envolta, poden distorsionar la imatge ambient que ens \u00e9s m\u00e9s propera, ja que aquesta es forma en un proc\u00e9s bilateral entre l\u2019observador i el seu medi ambient.<\/p>\n <\/span><\/em><\/strong><\/p>\nCiutat Habitada<\/span><\/em><\/strong> es planteja com es pot traslladar aquesta cosmogonia, formada en la intimitat, a l\u2019espai urb\u00e0. Espai d\u2019encontre amb l\u2019altre i en qu\u00e8 es forma una part important de la nostra identitat i de la nostra capacitat d\u2019actuar. Es tracta, en definitiva, de veure com podem percebre la nostra ciutat com un diagrama de possibilitats compartit.<\/p>\nEn l\u2019espai urb\u00e0 es d\u00f3na un habitar de pas, una forma d\u2019estar distreta en l\u2019interval que ens porta d\u2019una fita funcional a un altra. En aquest tr\u00e0nsit es va construint un sistema de refer\u00e8ncies m\u00f2bil, identificat per imatges, que possibiliten la nostra orientaci\u00f3 i el nostre context d\u2019acci\u00f3. Aquestes refer\u00e8ncies estan constitu\u00efdes per fites del paisatge urb\u00e0: estructures arquitect\u00f2niques, llocs, o elements que tenen un especial significat degut a la seva import\u00e0ncia visual, el seu sentit hist\u00f2ric, la seva funci\u00f3 o a les viv\u00e8ncies personals que hi associem.<\/p>\n
D\u2019aquesta manera el projecte s\u2019inicia amb una entrevista<\/strong>.<\/p>\nAquesta entrevista s\u2019ha fet arribar a diferents ciutadans de Lleida per tal de con\u00e8ixer a quins llocs de la ciutat es dirigeixen en els seus recorreguts quotidians, aix\u00ed com quins llocs s\u00f3n els que m\u00e9s els agraden, o els que escullen preferentment per passejar-hi.<\/p>\n
A partir de les respostes de cada ciutad\u00e0 col\u00b7laborador s\u2019ha proposat un recorregut<\/strong>.<\/p>\nEl recorregut s\u2019inicia al domicili del col\u00b7laborador i s\u2019est\u00e9n a tots els llocs citats pel mateix i acabant de nou al punt d\u2019origen, tenint com a centre el node<\/strong> \u2013punt de la ciutat destacat tant per la seva forma com perqu\u00e8 constitueix un punt d\u2019enlla\u00e7 entre diferents camins, normalment coincident amb una pla\u00e7a p\u00fablica[3]<\/a>– que l\u2019entrevistat transita m\u00e9s sovint en els recorreguts necessaris per anar als llocs que a marcat com a habituals.<\/p>\nPosteriorment, aquest recorregut a estat dut a terme per l\u2019autora, que ha retratat tots aquells elements al seu pas que, per la seva identitat formal, la seva hist\u00f2ria, o la seva singularitat, podien formar part del conjunt de referents que constitueixen el cosmos, el sistema de refer\u00e8ncies, que el ciutad\u00e0 t\u00e9 de la seva ciutat, tot donant lloc a les imatges referent.<\/strong><\/p>\nEl darrer pas del projecte ha consistit en la presentaci\u00f3 d\u2019aquest sistema d\u2019imatges – refer\u00e8ncies \u00edntim com a imatge p\u00fablica compartida:<\/p>\n
Per fer visible aquest sistema de refer\u00e8ncies, format per imatges, es recorre a la met\u00e0fora d\u2019un edifici en construcci\u00f3. La casa \u00e9s la materialitzaci\u00f3 m\u00e9s immediata del fet d\u2019habitar. Al mateix temps funciona com a estructura de la nostra percepci\u00f3 al reunir totes les imatges disperses del nostre entorn donant-los-hi continu\u00eftat.<\/p>\n
Aquesta casa est\u00e0 en construcci\u00f3 ja que l\u2019espai p\u00fablic es percep en recorreguts i est\u00e0 sotm\u00e8s a les accions de m\u00faltiples agents, mutant cont\u00ednuament. La imatge que ens ocupa no pot ser mai una imatge donada i acabada sin\u00f3 que sempre est\u00e0 en proc\u00e9s.<\/p>\n
En aquest habitatge inacabat, que deixa a la vista les seves entranyes i les nervadures que el sostenen, se succeeixen aquestes imatges referent, que donen cos ef\u00edmer al nostre context i marc de possibilitats.<\/p>\n
Aquests edificis s\u2019aixequen en indrets, nodes de relaci\u00f3<\/strong>, en que s\u2019entrecreuen els camins de diferents ciutadans, tot posant de manifest les fites que comparteixen i aquelles en qu\u00e8 divergeixen, en relaci\u00f3 a les seves ocupacions di\u00e0ries.<\/p>\nTot aquest proc\u00e9s d\u00f3na lloc \u00a0a una mena de mapa mental, en qu\u00e8 l\u2019espai no \u00e9s una categoria geom\u00e8trica sin\u00f3 un lloc viscut.<\/p>\n
Enfront de la geografia de la Projecci\u00f3 Mercator, evolucionada en els nostres temps, fins a la precisi\u00f3 de la imatge per sat\u00e8l\u00b7lit s\u2019imposa un espai habitat, experiencial: una imatge de la ciutat.<\/p>\n
Aquest mapa es mostra en una s\u00e8rie de sis fotografies panor\u00e0miques<\/strong> dels nodes<\/strong>, que s\u2019han identificat a partir de les entrevistes, i on s\u2019aixequen els edificis que mostren les imatges referent<\/strong>. Cada imatge est\u00e0 constitu\u00efda pel muntatge d\u2019unes 150 fotografies.<\/p>\nI en una web<\/strong>, espai documental (www.enlaciutat.es<\/a>), on es poden consultar les entrevistes i els trajectes creats per cada ciutad\u00e0 entrevistat, aix\u00ed com les imatges del seus recorreguts.<\/p>\n <\/p>\n
Aquest projecte ha esta dut a terme per Sandra \u00c0lvaro a la ciutat de Lleida durant l\u2019any 2010.<\/p>\n
<\/span><\/h3>\n <\/span><\/h3>\nCiutat habitada <\/span>ha donat lloc a l\u2018exposici\u00f3: Lleida habitada.<\/span><\/h3>\nOrganitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de comunicaci\u00f3.<\/h4>\n
<\/strong><\/p>\nDel 9 de febrer al 4 de mar\u00e7<\/strong><\/p>\nSala d\u2019exposicions dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida.<\/strong><\/p>\n(Rambla Arag\u00f3, 8 \u2013 Lleida)<\/strong><\/p>\n
\n[1]<\/a> BOURDIEU, Pierre, 1972, Esquisse d’une theorie de la pratique<\/em>. Droz. Gen\u00e8ve, Paris.<\/p>\n <\/p>\n
[2]<\/a> Bachelard, Gaston de, 1957: La po\u00e9tica del espacio, FCE, 1983<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00ab\u00a0Le fait esth\u00e9tique majeur de notre temps r\u00e9side sans doute dans l\u2019entrecroisement des propri\u00e9t\u00e9s respectives de l\u2019espace et du temps, transformant celui-ci en un territoire\u00a0\u00bb <\/em>N.Bourriaud: Radicant, pour une esth\u00e9tique de la globalisation<\/span> (2009)<\/em><\/p>\n \u201cEl paisatge porta a terme una funci\u00f3 social. El medi ambient amb les seves denominacions, familiars per a tots, proporciona material per a records i s\u00edmbols comuns que lliguen el grup i que fan possible la comunicaci\u00f3 entre els seus membres. El paisatge actua com un ampli sistema mnemot\u00e8cnic per a la retenci\u00f3 de la historia i dels ideals col\u00b7lectius\u201d. <\/em>Kevin Lynch: La Imatge<\/span> de la ciutat<\/span> (1960)<\/em><\/p>\n <\/strong><\/p>\n <\/strong><\/p>\n Habitar<\/strong> un espai \u00e9s endinsar-hi les arrels dia a dia convertint-lo en un lloc: espai habitat dotat de sentit, alhora que marc inconscient de la nostra cosmologia.<\/p>\n Aquest lloc, entorn viscut, esdev\u00e9 context de les nostres possibilitats, estructurant la nostra experi\u00e8ncia de mode inconscient mitjan\u00e7ant el costum o el que Bourdieu anomena \u201cHabitus<\/em>\u201d.<\/p>\n <\/em><\/p>\n Habitus <\/em>\u00e9s la traducci\u00f3 llatina del terme hexis<\/em> que denomina la transformaci\u00f3 de la pot\u00e8ncia inscrita en l\u2019home en una capacitat concreta de realitzar actes i que al mateix temps explica la interioritzaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 extern. Bourdieu utilitza aquest terme per fer refer\u00e8ncia a les estructures socials internalitzades i incorporades a l\u2019agent en forma d\u2019 esquemes de percepci\u00f3, pensament i acci\u00f3, a partir dels quals els individus percebem el m\u00f3n i hi actuem.[1]<\/a><\/p>\n Aquest Habitus<\/em>, es pot equiparar al costum<\/em> del que ens parla Proust en el primer llibre de\u00a0 \u201cA la recerca del temps perdut<\/em>\u201d. Costum que guia els nostres passos de mode inconscient al terreny conegut de casa nostra, al mateix temps que estructura la nostra mem\u00f2ria lligant-la a aquests testimonis muts, elements significatius del nostre paisatge.<\/p>\n Aquest habitar<\/strong> es produeix prim\u00e0riament en el nostre entorn m\u00e9s immediat: l\u2019entorn \u00edntim de la nostra casa[2]<\/a>, projectat i estructurat des de nosaltres mateixos, els nostres desitjos i necessitats. Entorn que els mitjans de comunicaci\u00f3 amplien i distorsionen amb una sobreabund\u00e0ncia d\u2019informacions externes a l\u2019individu, que es produeixen i ens porten m\u00e9s enll\u00e0 del nostre mitj\u00e0 geogr\u00e0fic. Fent-nos veure externament all\u00f2 que ens envolta, poden distorsionar la imatge ambient que ens \u00e9s m\u00e9s propera, ja que aquesta es forma en un proc\u00e9s bilateral entre l\u2019observador i el seu medi ambient.<\/p>\n <\/span><\/em><\/strong><\/p>\n Ciutat Habitada<\/span><\/em><\/strong> es planteja com es pot traslladar aquesta cosmogonia, formada en la intimitat, a l\u2019espai urb\u00e0. Espai d\u2019encontre amb l\u2019altre i en qu\u00e8 es forma una part important de la nostra identitat i de la nostra capacitat d\u2019actuar. Es tracta, en definitiva, de veure com podem percebre la nostra ciutat com un diagrama de possibilitats compartit.<\/p>\n En l\u2019espai urb\u00e0 es d\u00f3na un habitar de pas, una forma d\u2019estar distreta en l\u2019interval que ens porta d\u2019una fita funcional a un altra. En aquest tr\u00e0nsit es va construint un sistema de refer\u00e8ncies m\u00f2bil, identificat per imatges, que possibiliten la nostra orientaci\u00f3 i el nostre context d\u2019acci\u00f3. Aquestes refer\u00e8ncies estan constitu\u00efdes per fites del paisatge urb\u00e0: estructures arquitect\u00f2niques, llocs, o elements que tenen un especial significat degut a la seva import\u00e0ncia visual, el seu sentit hist\u00f2ric, la seva funci\u00f3 o a les viv\u00e8ncies personals que hi associem.<\/p>\n D\u2019aquesta manera el projecte s\u2019inicia amb una entrevista<\/strong>.<\/p>\n Aquesta entrevista s\u2019ha fet arribar a diferents ciutadans de Lleida per tal de con\u00e8ixer a quins llocs de la ciutat es dirigeixen en els seus recorreguts quotidians, aix\u00ed com quins llocs s\u00f3n els que m\u00e9s els agraden, o els que escullen preferentment per passejar-hi.<\/p>\n A partir de les respostes de cada ciutad\u00e0 col\u00b7laborador s\u2019ha proposat un recorregut<\/strong>.<\/p>\n El recorregut s\u2019inicia al domicili del col\u00b7laborador i s\u2019est\u00e9n a tots els llocs citats pel mateix i acabant de nou al punt d\u2019origen, tenint com a centre el node<\/strong> \u2013punt de la ciutat destacat tant per la seva forma com perqu\u00e8 constitueix un punt d\u2019enlla\u00e7 entre diferents camins, normalment coincident amb una pla\u00e7a p\u00fablica[3]<\/a>– que l\u2019entrevistat transita m\u00e9s sovint en els recorreguts necessaris per anar als llocs que a marcat com a habituals.<\/p>\n Posteriorment, aquest recorregut a estat dut a terme per l\u2019autora, que ha retratat tots aquells elements al seu pas que, per la seva identitat formal, la seva hist\u00f2ria, o la seva singularitat, podien formar part del conjunt de referents que constitueixen el cosmos, el sistema de refer\u00e8ncies, que el ciutad\u00e0 t\u00e9 de la seva ciutat, tot donant lloc a les imatges referent.<\/strong><\/p>\n El darrer pas del projecte ha consistit en la presentaci\u00f3 d\u2019aquest sistema d\u2019imatges – refer\u00e8ncies \u00edntim com a imatge p\u00fablica compartida:<\/p>\n Per fer visible aquest sistema de refer\u00e8ncies, format per imatges, es recorre a la met\u00e0fora d\u2019un edifici en construcci\u00f3. La casa \u00e9s la materialitzaci\u00f3 m\u00e9s immediata del fet d\u2019habitar. Al mateix temps funciona com a estructura de la nostra percepci\u00f3 al reunir totes les imatges disperses del nostre entorn donant-los-hi continu\u00eftat.<\/p>\n Aquesta casa est\u00e0 en construcci\u00f3 ja que l\u2019espai p\u00fablic es percep en recorreguts i est\u00e0 sotm\u00e8s a les accions de m\u00faltiples agents, mutant cont\u00ednuament. La imatge que ens ocupa no pot ser mai una imatge donada i acabada sin\u00f3 que sempre est\u00e0 en proc\u00e9s.<\/p>\n En aquest habitatge inacabat, que deixa a la vista les seves entranyes i les nervadures que el sostenen, se succeeixen aquestes imatges referent, que donen cos ef\u00edmer al nostre context i marc de possibilitats.<\/p>\n Aquests edificis s\u2019aixequen en indrets, nodes de relaci\u00f3<\/strong>, en que s\u2019entrecreuen els camins de diferents ciutadans, tot posant de manifest les fites que comparteixen i aquelles en qu\u00e8 divergeixen, en relaci\u00f3 a les seves ocupacions di\u00e0ries.<\/p>\n Tot aquest proc\u00e9s d\u00f3na lloc \u00a0a una mena de mapa mental, en qu\u00e8 l\u2019espai no \u00e9s una categoria geom\u00e8trica sin\u00f3 un lloc viscut.<\/p>\n Enfront de la geografia de la Projecci\u00f3 Mercator, evolucionada en els nostres temps, fins a la precisi\u00f3 de la imatge per sat\u00e8l\u00b7lit s\u2019imposa un espai habitat, experiencial: una imatge de la ciutat.<\/p>\n Aquest mapa es mostra en una s\u00e8rie de sis fotografies panor\u00e0miques<\/strong> dels nodes<\/strong>, que s\u2019han identificat a partir de les entrevistes, i on s\u2019aixequen els edificis que mostren les imatges referent<\/strong>. Cada imatge est\u00e0 constitu\u00efda pel muntatge d\u2019unes 150 fotografies.<\/p>\n I en una web<\/strong>, espai documental (www.enlaciutat.es<\/a>), on es poden consultar les entrevistes i els trajectes creats per cada ciutad\u00e0 entrevistat, aix\u00ed com les imatges del seus recorreguts.<\/p>\n <\/p>\n Aquest projecte ha esta dut a terme per Sandra \u00c0lvaro a la ciutat de Lleida durant l\u2019any 2010.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Del 9 de febrer al 4 de mar\u00e7<\/strong><\/p>\n Sala d\u2019exposicions dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida.<\/strong><\/p>\n (Rambla Arag\u00f3, 8 \u2013 Lleida)<\/strong><\/p>\n [1]<\/a> BOURDIEU, Pierre, 1972, Esquisse d’une theorie de la pratique<\/em>. Droz. Gen\u00e8ve, Paris.<\/p>\n <\/p>\n [2]<\/a> Bachelard, Gaston de, 1957: La po\u00e9tica del espacio, FCE, 1983<\/p>\n <\/span><\/h3>\n
<\/span><\/h3>\n
Ciutat habitada <\/span>ha donat lloc a l\u2018exposici\u00f3: Lleida habitada.<\/span><\/h3>\n
Organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de comunicaci\u00f3.<\/h4>\n
\n